ORIGEN I TRADICIÓ DE LA CASTANYADA

Origen I Tradició Castanyada

“L’arribada de la Tardor suposa una transformació de la natura. Paral.lelament a aquest canvi de la natura s’intensifiquen les feines del camp començant així un nou cicle agrícola i els pastors, a causa del fred, baixen de la muntanya per posar el bestiar als estables”.

Aquestes circumstàncies ambientals determinaven un canvi de comportament dins els costums de les antigues societats agràries i ramaderes que durant tota la temporada tardoral i d’hivern es sumergien en un món que afavoria les relacions familiars i unes reflexions sobre valors culturals i religiosos.

La festa de Tots Sants és, possiblement, la celebració més important de la tardor, data del segle VII. A l'any 835 aquesta festa rebia el nom de "Tots els Martiris". Gregori IV designà que aquesta festa se centrés en el dia 1 de novembre. A final del segle X se n'hi afegí una altra dedicada als difunts; per això, després del dia de Tots els Sants, ve el dia dedicat als morts (dia 2 de novembre). Sembla, que les celebracions pels difunts tenen el seu origen en la societat romana.

El matí de Tots els Sants la gent encara no prenia el posat seriós de la tarda; en havent dinat, ara sí, tancaven els espectacles públics i la família anava al cementiri a portar flors, costum de fa un segle. Al capvespre es feia un àpat on es menjava bacallà i congre estofats, un plat de llegums secs i per postres ametlles, nous, figues seques i, és clar, castanyes i panellets.

Sobre l'origen de menjar castanyes i panellets s'han fet moltes suposicions però no se'n conserva cap document escrit.

Es creu que fa temps els campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al dia de morts, per recordar els veïns l'oportunitat de pregar pels difunts.

L'esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç. A la darreria del segle XVIII el costum s'havia generalitzat de tal manera que les venedores s'esforçaven a vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí "la castanyera".

La castanya és un dels productes per excel·lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes que hom volia adquirir s'utilitzaven torretes de fang.

A l'actualitat, si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants es poden trobar parades de castanyes torrades en diversos punts de la ciutat, moltes d'elles portades per gent jove, sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant uns dies.