Nom: Data:
Fitxa 2 Alternativa
“La vall de les pilotes”
Al gener
de 1998 va sortir cap a Manila la gran marxa mundial contra l’explotació
laboral de l’infantesa. Després de milers i milers de camins recorreguts per
totes les terres del món, els participants es van presentar davant la
Conferència Internacional del Treball per demanar, d’una vegada per totes, i a
tot el món, l’abolició de l’esclavitud infantil.
(…) Els
nens espanyols de la Global March van reunir milers de persones arribades de
totes les comarques. Molts dels petits estaven vinculats a organitzacions
humanitàries, ONG que amb la seva sacrificada entrega s’impliquen en tantes
causes nobles al món. Hi havia incomptables pancartes difícils d’oblidar.
Darrera d’elles estaven els sentiments d’una infantesa, que no té idea, perquè
no pot tenir-la encara, de les infinites llàgrimes que un món sense escrúpuls
causa a unes criatures innocents martiritzades.
Entre les
pancartes es podia llegir una que deia:”no demanem diners, ni menjar, només
justícia”. Un altra deia:”Si veus algun nen treballant és que falta gent en
marxa”. Una tercera questionava:”Si no juguem ara que som nens, quan jugarem?”
No es podia respondre aquestes preguntes. És massa amarg i els nens no podien
entendre tanta crueltat. Però debem dir que entre l’India i el Pakistan hi ha
una terra maleida i morta, anomenada “la vall de les pilotes”, on dones i homes
indigents, però sobretot nens esclaus, cusen les costures de les pilotes de
futbol a 15 cèntims la peça. Cent mil persones fabriquen pilotes, puntada a
puntada, representant el 80 per cent de la producció.
Potser
no calgui precisar, ja que es pressuposa, que la societat de les nacions difon
codis deontològics que prohibeixen la feina dels menors d’edat, però és impossible
controlar l’edat dels habitants de les barraques, suposant que algú volgués
fer-ho, ja que la producció de pilotes cusides a mà porta a les cases
d’Islamabad 75 milions de dolars l’any. Els salaris dels cosidors de pilotes ho
saben bé: els nens menors de 8 anys cobren 35 cèntims per jornada (de 12 a 16
hores); els que tenen entre 8 i 10 anys 70 cèntims, de 12 a 14, una mica més 82
cèntims i així progressivament (…)
Adaptació. Horacio Sáenz Guerrero. La Vanguardia, 21 de
gener de 1998
·
Quina opinió tens sobre el text?
·
Redacta una carta adreçada a les organitzacions humanitàries exposant la
teva inquietud i les possibles solucions al problema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario