LA MARATÓ DE NOVA YORK

Marató interruptus                                      Diumenge 4 de novembre de 2012        LaVanguardia

NY es revoltava davant l'espectacle intempestiu de la marató, i el seu alcalde, Michael Bloomberg, l’ha hagut de suspendre. La competició, celebrada ininterrompudament des de 1970, ha hagut de rendir-se davant les seqüeles de Sandy. Però, per què és tan important aquesta marató?

El terme marató és associat indefectiblement amb dues ciutats, la que dóna nom a aquesta cursa i Nova York. Al llarg de la història de l'atletisme nombroses ciutats han convocat certàmens de 42,195 quilòmetres de durada, però la metropolis nord-americana ha aconseguit convocar el més popular mundialment. Tot va començar el 4 de novembre de 1970, quan la New York Road Runners i Fred Lebow, veterà de la Segona Guerra Mundial, van decidir convocar la prova.

Aquest any, per primera vegada en la seva història, els corredors no acudiran al senyal de sortida.

Les terribles seqüeles del devastador huracà Sandy, que han deixat a molts ciutadans sense serveis bàsics, han obligat els organitzadors a prendre la determinació de suspendre la competició. Per valorar la transcendència d'aquest fet cal tenir en compte que la ciutat s'ha vist commocionada per esdeveniments de gran magnitud però cap ha aconseguit mai que es desconvoqués la marató, ni tan sols els atemptats de l'11-S. En aquella ocasió es va considerar que l'esdeveniment enfortiria l'esperit dels novaiorquesos i cohesionaria de nou a la ciutat després del trauma dels atemptats.

En aquesta ocasió, la decisió de Bloomberg ha estat complexa, i els corredors vinguts des de tots els punts del planeta no simpatitzessin massa amb la decisió. Però ha vençut la forta pressió ciutadana, indignada davant els preparatius que comportava l'esdeveniment quan la majoria de la població viu en condicions extremes, amb algunes àrees de la ciutat a les fosques. La Gran Poma perdrà l'ingrés dels 300 a 400 milions de dòlars que comporta anualment el certamen. Però EUA ha patit un cop dur, amb un elevat balanç final de víctimes mortals i el deplorable estat en què han quedat moltes ciutats. Així que no és moment per maratons .....

La marató de NY és únic, resultat de la fusió de la competitivitat esportiva associada a l'atletisme amb el 'esperit de barri'. També va aconseguir fer-se amb l'atenció mediàtica internacional en atreure cada tardor als millors corredors del món.

Aquell 4 novembre 1970 en què es va iniciar la marató convocar únicament a 127 participants, que van pagar religiosament la mòdica quantitat d'1 dòlar per cobrir el recorregut. Només 55 de ells van creuar la línia de meta. En aquests 42 anys, el seu traçat al llarg de la ciutat ha anat variant.

AFORAMENT DE PARTICIPANTS: Només 8 anys després de la seva primera edició, el 1978, la marató el recorrien ja 9000 participants.

RACES: El primer corredor negre no va poder participar fins al 1992. Willie Mtolo va cobrir la marató quan les sancions internacionals van ser aixecades contra els atletes sud-africans. Irònicament s'alçaria amb el triomf, obtenint una cobertura mediàtica sense precedents.

SEXES: La noruega Grete Waitz va establir el rècord mundial de la marató el 1988 cobrint en 2:32:30. L'africana Tegla Loroupe, per la seva banda, va trencar la cinta del Central Park el 1994, la seva victòria va ser una fita ja que comportava la seva condició de dona i la seva raça. El 2002 la sortida de les corredores femenines d'elit es va avançar 35 minuts a la resta dels participants.

DADES pecuniaris: La cursa genera 340 milions de dòlars d'ingressos per a la ciutat, gràcies als 20.000 maratonians que van des de tot arreu del món. Per a molts negocis, com ara els pubs de Manhattan, el cap de setmana de la marató sol ser el més concorregut de tot l'any. L'organització sense ànim de lucre que organitza la marató, New York Road Runners, té uns ingressos de 60 milions de dòlars anuals, dels quals obté més de la meitat per la celebració de la marató. Els participants amateurs a la cursa paguen 347 $ i, segons les requisits d'inscripció, aquesta quantitat no es retorna. L'organització, a causa de la situació excepcional, els declara "elegibles" per a la marató de l'any vinent. Està per veure si aquesta política resultarà suficient per als corredors o exigiran el retorn dels diners.

Minusvalideses: El 2000 es va crear una secció oficial per el participants en cadires de rodes. Des d'aquest any s'ha convertit en un dels més competitius amb més de 200 atletes en cadira de rodes i tricicle. La campiona del món en cadira de rodes és Amanda McGrory, nord-americana que va cobrir el recorregut en 1:50:24.

ESPECTADORS: El centenar d'espectadors de 1970 s'ha augmentat fins a assolir la xifra de prop de 2 milions que sumats als aproximats 315 milions de teleespectadors de la NBC el converteixen en una competició amb un poder de convocatòria mediàtica difícilment superable. D'acord amb aquesta dada, només als EUA 317 milions d'espectadors animen els corredors.

ÚLTIM RÈCORD: L'etíop Geoffrey Mutai cronometrar 2: 5: 6 el passat 2011 polvoritzant la marca de 2:07:43 que el seu compatriota Tesfaye Jifar havia aconseguit una dècada abans.

 

1. Has participat mai en un cursa popular?
2. Què et sembla la decisió de l’alcalde de Nova York? (Raona la teva resposta).
3. Busca informació sobre els orígens de la marató.