TRADUCTOR

domingo, 4 de noviembre de 2012

LA VALL DE LES PILOTES



Nom:                                                                         Data:


Fitxa 2                        Alternativa                                                                                       

“La vall de les pilotes”


Al gener de 1998 va sortir cap a Manila la gran marxa mundial contra l’explotació laboral de l’infantesa. Després de milers i milers de camins recorreguts per totes les terres del món, els participants es van presentar davant la Conferència Internacional del Treball per demanar, d’una vegada per totes, i a tot el món, l’abolició de l’esclavitud infantil.

(…) Els nens espanyols de la Global March van reunir milers de persones arribades de totes les comarques. Molts dels petits estaven vinculats a organitzacions humanitàries, ONG que amb la seva sacrificada entrega s’impliquen en tantes causes nobles al món. Hi havia incomptables pancartes difícils d’oblidar. Darrera d’elles estaven els sentiments d’una infantesa, que no té idea, perquè no pot tenir-la encara, de les infinites llàgrimes que un món sense escrúpuls causa a unes criatures innocents martiritzades.

Entre les pancartes es podia llegir una que deia:”no demanem diners, ni menjar, només justícia”. Un altra deia:”Si veus algun nen treballant és que falta gent en marxa”. Una tercera questionava:”Si no juguem ara que som nens, quan jugarem?” No es podia respondre aquestes preguntes. És massa amarg i els nens no podien entendre tanta crueltat. Però debem dir que entre l’India i el Pakistan hi ha una terra maleida i morta, anomenada “la vall de les pilotes”, on dones i homes indigents, però sobretot nens esclaus, cusen les costures de les pilotes de futbol a 15 cèntims la peça. Cent mil persones fabriquen pilotes, puntada a puntada, representant el 80 per cent de la producció.

Potser no calgui precisar, ja que es pressuposa, que la societat de les nacions difon codis deontològics que prohibeixen la feina dels menors d’edat, però és impossible controlar l’edat dels habitants de les barraques, suposant que algú volgués fer-ho, ja que la producció de pilotes cusides a mà porta a les cases d’Islamabad 75 milions de dolars l’any. Els salaris dels cosidors de pilotes ho saben bé: els nens menors de 8 anys cobren 35 cèntims per jornada (de 12 a 16 hores); els que tenen entre 8 i 10 anys 70 cèntims, de 12 a 14, una mica més 82 cèntims i així progressivament (…)

Adaptació. Horacio Sáenz Guerrero. La Vanguardia, 21 de gener de 1998


·        Quina opinió tens sobre el text?




·        Redacta una carta adreçada a les organitzacions humanitàries exposant la teva inquietud i les possibles solucions al problema.

No hay comentarios:

Publicar un comentario